PARTS DEL TABAL
Està clar que tots/totes els tabaleters/tabaleteres i dolcainers/dolçaineres coneixen les parts d'un tabal, però pot haver-hi molta gent que encara no les conegua. En este apartat donarem una pinzellada sobre les parts del nostre TABALET.
El tabal valencià és un instrument musical de percussió de la família dels membranòfons d'afinació indeterminada. Format per un cilindre buit (caixa de ressonància), tancat en ambdós extrems per unes membranes que estan subjectes a dit cilindre per uns cèrcols i estos entre sí units per una corda (en zig zag) normalment de cànem, per al seu tensat al mode tradicional, per mitjà de tensors de cuir trapezoïdals, portant externa, diametralment i fregant sobre la membranat inferior uns bordons que vibren al ser colpejat el pegat batedor.
En la següent fotografia es mostra un tabal totalment desmuntat indicant els seus components.
COS o CAIXA DE RESSONÀNCIA
La caixa de ressonància o cos del tabal valencià és de fusta, les mesures aproximades dels tabalets més usats a València eren de diàmetre 30 centímetres i la seua altura 20 centímetres.
Hui en dia els distints fabricants els estan fent en altres mesures també, prevalent la seua altura aproximada d'entre 20, 21 i 25 centímetres i el seu diàmetre sol mantindre's sobre els 30 centímetres. No obstant, també n'hi ha un poc més xicotets perquè els utilitzen els xiquets/xiquetes, que solen ser d'aproximadament 18cm d'altura i 28cm de diàmetre.
Les caixes de ressonància dels tambors i del Tabal en concret poden estar construïdes amb una xapa d'una capa o amb diverses capes de fusta laminada, és a dir, apegant estes capes de fusta entre si amb cola adhesiva. Quant més capes, vol dir que hi ha més adhesius entre elles, i per la física de la transmissió del so, este podria tindre més dificultats en la seua transmissió amb els adhesius, quant més "uniforme" siga el material en que està construït el nostre tabal tindrà, teòricament, major so i aquest serà més equilibrat i amb més qualitat. Açò no vol dir que siguen pitjors els que tenen diverses capes sinó que cal provar-los, sentir-los, atés que també poden ser d'una capa de fusta poc noble o de diverses capes de fusta molt noble.
Quant a les fustes empleades per a la seua construcció solen ser auró, bedoll, faig, ocumé, caoba (en anglés mahogany) i alguna altra menys noble.
Cada fusta proporciona un timbre diferent al tabal, tenint cadascuna d'elles les seues característiques pròpies, els seus greus, el seu volum, els seus harmònics més o menys curts, ressonància i també una altra cosa res menyspreable, el seu aspecte extern. Normalment en la seua capa externa estan lacats, i segons el tipus de fusta se li dóna algun to de color per a millorar la seua estètica.
MEMBRANES
Probablement ja en el Paleolític Mitjà (Homo Neanderthalensis) percudien sobre elements buits per a una millor propagació del so i, posteriorment en el Paleolític Superior (Homo Sapiens) es va anar prenent consciència de la percussió en sí. A partir d'ací no se sap amb exactitud quan l'home va començar a percutir sobre membranes (pells assaonades de mamífers, rèptils o peixos). No obstant això, és amb les civilitzacions de Mesopotàmia (Imperi Sumeri) i Egipte (Imperi Antic), ambdós desenrotllades paral·lelament en el IV mil·lenni a.C., quan ja hi ha mostres de la percussió sobre membranes (sent també que abans de la seua decadència ja van començar a utilitzar els bordons).
Estes pells o membranes es subjectaven i tensaven amb budells d'animals al cos del tambor. Al principi eren tambors d'una sola membrana i es percudien amb les mans i en posició vertical, posteriorment van aparéixer els de dos membranes i s'utilitzaven també en posició horitzontal percudint les seues membranes amb una mà per cada costat.
Actualment a eixes membranes tembé lis criden pegats. En castellà una accepció és que “parche”, (pegat) és la pell del tambor, de la pandereta i d'altres instruments de percussió sobre la qual es colpeja per a fer-los sonar, a més d'estar definit en el diccionari de la RAE com cada una de les dos pells del tambor.
Doncs bé, en els tabalets valencians es situen dos membranes sobre els costats del casc. Estes membranes o pegats estan subjectes (engranats) pel seu bord a uns cércols que són, normalment, d'alumini i amb això emparchem el Tabal utilitzant uns altres dos cércols de fusta que ajusten cada una de les membranes externament al voltant del cos del tabal.
Evidentment ja no gastem membranes de pell, ja que els temps canvien i a més el so d'estes varia sensiblement amb la pressió atmosfèrica, la humitat, els canvis de temperatura i si estan al sol o a l'ombra, amb la qual cosa el tabal hauria de ser retensat molt sovint. Des de finals de la dècada dels 50 (la membrana sintètica es va descobrir en 1956, ja era de Mylar), això va canviar i les membranes estan fetes per una o unes quantes capes de plàstic, polièster, niló o mylar. Materials als quals no afecta tant, o pràcticament res, les variacions de les condicions climatològiques.
Les dos membranes del tabal són distintes. La de dalt o batejadora absorbeix el colp i el transforma en so, i la membrana inferior també anomenada ressonant, el que fa és ressonar.
La membrana superior ha de ser més grosa que la de baix o ressonant (solen ser com a mínim de 180 micres) i ens dóna més greus. En les botigues especialitzades podem trobar membranes superiors o batedores d'una i de dos capes, fins i tot n'hi ha amb oli entre les dos capes, cridades membranes hidràuliques.
La membrana inferior o bordonera, o ressonant és d'una capa i sempre ha de ser més fi que la batedora, (pot arribar fins a 125 micres).
Quant als batedors, n'hi ha de molts tipus i de diferents colors, encara que el bordoner sol ser transparent i el batedor blanc, també hi ha batedors transparents.
La superfície de la membrana batedora sol ser llisa, encara que també hi ha pegats batedors amb superfície rasposa, i fins i tot amb apagador integrat en la mateixa membrana. La superfície del bordoner sempre és llisa.
La tensió de les membranes s'aconseguix mitjançant de la conjunció de les cordes en zig-zag i els tensors de cuir que porta el tabal a este efecte.
BORDONS
Ja en l'antiguitat a Mesopotàmia o a Egipte, se'ls posava als predecessors dels tambors actuals (la majoria dels quals tenien una sola membrana de pell per percudir-la amb una mà), uns bordons fets amb budell o pell d'animal, perquè tingueren més volum i millor so.
Estos bordons han evolucionat fins als que s'empren en l'actualitat que, en el tabal, són un conjunt de fins fils de seda o niló entorxats en metall (en el món de la percussió hi ha una gamma infinita de bordons, quant a la seua forma i als seus materials).
En el tabal es col·loquen externament fregant superficialment el pegat inferior, per a provocar amb les seues vibracions, un so més estrident i metàl·lic quan el tambor és percudit en la seua membrana superior. Si els bordons no estigueren, el timbre del tambor seria molt més sec i apagat.
Els bordons també poden vibrar per simpatia, sense haver colpejat nosaltres la membrana batedora del tabal, a l'entrar en ressonància quan un altre instrument emet un so amb una freqüència determinada. En este cas haurem d'anul·lar eixe so dels bordons i hi ha prou amb tocar-los lleument per a no interferir negativament en la interpretació musical dels altres instruments.
Tots els tabalets tenen un mecanisme que tensa els bordons. El seu tensat sol ser per mitjà d'un tornillo o mecanisme de rosca que és ajustable, situat en l'extrem diametralment oposat del tabal d’on hem subjectat prèviament un dels extrems dels bordons.
CÉRCOLS
Per a situar i poder tensar els pegats al tabal utilitzarem uns cércols de fusta, generalment de bedoll o de faig, encara que també n'hi ha d'altres fustes, ajustant el pegat externament al voltant del cos del tabal.
En les fotografies que tenim a continuació es veuen els cèrcols superior i inferior. En ambdós cèrcols es veuen els forats per a la corda utilitzada per a subjectar i tensar el tabal.
En el cèrcol superior s'aprecia el ganxo per a penjar-lo de la corretja i en l'inferior (el que està dalt en la foto de dos cèrcols) s’observen les ranures per als bordons a mès de les de passar la corda.
CORDA
La corda amb què subjectem el cèrcol superior al cèrcol inferior i que serveix per a tensar el tabal, podrà ser (com a molt) de 4 mil·límetres de diàmetre i una longitud aproximada de 7 metres, de la que, amb el transcurs del temps i quan vaja estirant-se pels successius tensats del tabal, ens sobrarà quelcom d'ella i que podrem tallar sense dificultat a l'estar al final de la mateixa.
A açò caldria sumar la que utilitzarem per a construir una o dos cordes, depenent si el volem portar en bandolera o com una motxilla, per al transport del tabal quan estiga fora de la seua funda. Aquestes porten una trena de cadeneta en la seua part central feta de la mateixa corda i que tindran cadascuna 1'60 metres de longitud total abans de fer la cadeneta.
La corda empleada majoritàriament és la de cànem trenat de tres fils (es de color marró) i també s'empra de niló o altres materials sintètics (sol ser de color blanc).
TENSORS
Els tensors que s'utilitzen en l'actualitat en el tabalet valencià per al seu tensat al mode tradicional són de cuir. Són com unes abraçadores de forma trapezoïdal i que per dins d'elles passen la corda que puja des del cèrcol inferior al superior i la següent que és la que baixa del cércol superior a l'inferior. Ambdues cordes formen un triangle en el vèrtex superior del qual està el tensor, que al baixar-los desplaçant-los per dites cordes fa que estes s'aproximen i que s'acosten cèrcol superior i inferior tensant així les membranes.
El tabal porta 10 tensors els quals haurem de tensar de forma alterna i cuidant de no fer-ho uns més que altres perquè no es deforme el tabal aproximant-se entre sí els cèrcols més en un lloc que en un altre.
APAGADOR
El apagador és opcional i la seua missió, tal com indica el seu nom és apagar el so.
En el nostre tabalet podem voler llevar-li harmònics, apagar el so o ambdós coses.
Depen del fabricant (com es veu en les fotograíes) solen vindre equipats amb uns cércols de plàstic amb una esponja en la part que contacta amb la membrana superior, els quals ens lleven part dels harmònics i apaguen el volum del tabal.
També es poden utilitzar, en compte d'estos apagadors, uns anells que es posen sobre la membrana superior i la funció dels quals és eliminar harmònics sense apagar massa el volum, encara que hi ha gran varietat d'elements per a apagar i per a eliminar harmònics, pastilles o semblants que es col·loquen sobre la membrana superior, també hi ha gel anti harmònics, membranes hidràuliques anti harmònics, membranes en apagador integrat, etc.
En definitiva, depén de com sone el nostre tabal i de com ens agradaria que sonara i, si estem integrats en una colla, del tipus de so del conjunt del grup.
