Castellano Valencià

FIDEUÀ

La fideuà, és plat típic valencià, sorgeix com un modest guisat de pescadors, i els seus orígens, encara que un poc discutits, pareixen remuntar-se a finals dels anys 70, naixent de l'enginy i de la casualitat.

Es compta que uns mariners de la comarca de la Safor a València, trobant-se en la mar quan van posar-se a fer un arròs tipus paella (el recipient en eixe tipus de vaixells és més alt que la paella normal) i al comprovar que no tenien arròs a bord se li va ocórrer al cuiner provar a substituir l'arròs per fideus, així d'aquesta manera tan simple i meravellosa va nàixer la FIDEUÀ.

Per la qual cosa, si ens cenyim a allò conegut i imaginem eixa primera elaboració tindrem que els ingredients utilitzats en la suposada "primera fideuà", eren peix i marisc, ingredients amb els quals segur es comptava en el vaixell.

El recipient a utilitzar (en terra) és la paella, és eixa espècie de paella tradicional plana, de vores baixes i dos anses, (les més buscades són les de ferro, preferiblement colpejat).

La recepta per a fer la fideuà, és com la clàssica paella d'arròs de marisc, però en la que es substitueix l'arròs per uns fideus gruixuts especials que tenen l'interior buit, i que absorbeixen gran quantitat de brou.

Tot el secret per a una bona fideuà és partir d'un bon i abundant marisc i un bon brou de peix.

Ingredients (per a 4 persones)

Preparació del brou de la fideuà:

En un perol, a foc alegre, es posa un poc d'aigua i se li afegeix tot el peix. Es deixa bullir mitja hora. (Per al brou l'ideal són espines i cap de rap, de lluç, peix de roca, algun carranc i peix de platja).

Preparació de les Clòxines:

Al vapor (sense pebre ni llima). La fideuà també admet este brou.

Preparació de la Fideuà:

Anivellem (amb un poc d'oli i abans d'encendre el foc) la paella, i després, a foc mitjà, es posa la resta de l'oli d'oliva.

Amb l'oli ja calent saltem els llagostins i cigales, i quan canvien de color, (2 o 3 minuts aproximadament), s'afegeix la sépia, el calamar i el mero, nets i ja tallats en trossos i es en aquest moment quan es sala al gust.

Es deixa que es dauren i a continuació s'afegix la ceba ratllada molt menuda, es remou molt per a ofegar-la i que no es creme, afegim la tomaca ratllada i se li dóna un parell de voltes.

Quan la tomaca està feta, posem una mica de pebre roig dolç, ho removem tot només un parell de vegades (perquè no es creme el pebre roig) i a poc a poc es va afegint el brou colat prèviament.

Ho deixem coure a foc viu 5 o 8 minuts i s'incorporen els fideus.

Primer els tenim 10 minuts a foc viu, i en este moment ho tastem de sal, col•loquem les clòtxines (prèviament obertes) per damunt i deixem coure altres 6/8 min., a foc suau, o en tot cas, fins que el brou s'evapore (és important no passar-se en el brou perquè els fideus no estiguen blanencs, la relació ideal seria de dos mesures d'aigua per una de fideus, sent que es pot afegir brou si fera falta).

En el moment de servir la Fideuà el brou ha d'haver-se consumit totalment, i inclús està més saborosa si aconseguim un poc de "socarrat" (amb compte no confondre "socarrat" amb cremat), per això és necessari afegir només el més just, fins que els fideus estiguen a punt.

Una vegada apagat el foc, es deixa reposar 3 o 4 minuts i es servix en la paella (per a satisfacció ocular i olfactiva), de la que es servirà als comensals. Pot acompanyar-se d'un bon vi blanc afruitat.

Recepta de Corona Lage

^ Pujar ^