Castellano Valencià

¿Folklore, Costum, Tradició, Popular?

Una de les definicions trovada de folklore és: "música que es transmet per tradició oral, és a dir, que no té notació escrita. Ha estat composta per individus nom dels quals no es recorda. Esta música es troba en la majoria de les societats del món".

L'exigüitat de definicions com esta indueix a buscar un significat més complet de folklore.

Des de sempre hi ha hagut moltíssimes i distintes accepcions de "folklore", generalment errònies o imprecises, i això ens porta a preguntar-nos, ¿quina definició seria la que s'aproxime més al seu significat real?.

Què és folklore?

El primer dubte sorgeix en la seua escriptura en castellá, hi ha qui l'escriu amb "k" i hi ha qui l'escriu amb "c".

Cal dir que en valencià, i segons el Diccionari de la Generalitat Valenciana, de la Conselleria d’Educació de l’any 1995, 2ª edició de juny 1996 sols hi ha una mena d’escriurer-la i es amb "k", i la seua accepció de Folklore és:

  1. Conjunt de tradicions (musicals, artístiques, culturals, etc.), de costums, de llegendes i de dites populars.
  2. Estudi de les tradicions, els costums, les llegendes i les dites populars.

La primera incertesa ja va sorgir en la seua escriptura en castellà, dons la paraula "folklore" NO estava definida en el Diccionari de la Llengua Espanyola de la Reial Acadèmia Espanyola, (22ª edició de 2001) però, segons la Reial Acadèmia de la Llengua Espanyola, "Folclore", sí que estaba contemplat i, la seua accepció és:

  1. Conjunt de creences, costums, artesanies, etc, tradicionals d'un poble.
  2. Ciència que estudia estes matèries.

Açò ho han intentar corregir en la 23ª edición, publicada en octubre del 2014 donant com a resultat:

"folclore. (tb. folklore. Del inglés folklore ).

  1. Conjunto de costumbres, creencias, artesanías, canciones y otras cosas semejantes de carácter tradicional y popular.
  2. Estudio del folclore".

Tornant a Què és folklore, ens trobem que la paraula FOLKLORE, el significat literal de la qual és "coneixement popular", és d'origen anglosaxó, (veu anglesa composta, creada per l'antropòleg William John Thomas i, que va veure la llum, per primera vegada, el 22 d'agost de 1846 en la revista londinenca "Atheneum", que va publicar una carta on, per primera vegada, s'utilitzava el terme "FOLKLORE": folk, significa popular; i lore significa coneixement, ciència o saber) referint-se al conjunt de tradicions, creences i costums de les classes populars.

D'ací deriva l'assenyalar esta data, 22 d'agost, com el "DIA MUNDIAL DEL FOLKLORE"

La paraula TRADICIÓ prové del llatí "traditio" que esdevé del verb "tradere", el significat del qual és "lliurar" segons el D.R.A.E.; en Dret, és "lliurar a algú d'una cosa"; i també, transmissió de notícies, composicions literàries, doctrines, ritus, costums, etc, feta de generació en generació; notícia d'un fet antic transmesa d'esta manera; doctrina, costum, etc, conservada en un poble per transmissió de pares a fills.

Amb la qual cosa tenim tradició com tot allò que una generació hereta de les anteriors i, per estimar-ho valuós, ho llega a les següents, fets o obres transmesos de forma oral, o per mitjà d'altres suports, buscant així fer present el que succeeix i com va succeir.

No obstant hi ha distintes visions:

El criteri que no ha de faltar per a apreciar el folklòric és el de la relativitat i especialment:

  1. Relativitat espacial o geogràfica (el folklore prové de regions distintes).
  2. Relativitat temporal (el folklore prové de diferents èpoques i períodes històrics: d'ací una possible distinció entre, folklore vigent i folklore històric).
  3. Relativitat cultural (el folklore prové de diversos estrats socials).

Però sense oblidar que el més important i característic del folklore és que gran part dels elements que el constitueixen procedeixen de civilitzacions i cultures pretèrites.

En 1889 es va celebrar a París el Primer Congrés Internacional de Tradicions Populars, i en 1891 es va organitzar a Londres l'anomenat oficialment Segon Congrés Internacional de Folklore, que va assentar les bases de la nova ciència. A Portugal, el polígraf portugués Teòfil Braga ho va estudiar en la seua O Povo Portugués. A Espanya, Alejandro Guichot i Sierra va publicar en 1922 Notícia Històrica del Folklore. Com podem veure Folklore o Tradicions populars són tema d'estudi d’antuvi.

Per mitjà de l'estudi del folklore podrem conéixer com vivien i també com es divertien els nostres avantpassats. En el folklore es posa de manifest la sensibilitat cultural i espiritual d'un poble, que, com a producte dels seus coneixements, usos, reflexió, enginy i experiència, ha donat lloc a diversitat de creacions, (rituals, esportives, d'oci, literàries, musicals, danses, gastronomia, etc).

Esta terminologia de folklore ha sigut acceptada tant a Espanya com en altres països, on s'ha establit com a terme genèric, que si bé comprén les cançons, música i balls, també inclou contes i dites tradicionals, creences, i tots aquells costums (ètics, socials, culinaris, de treball, jocs, esports, etc) pertanyents a un determinat poble, i que defineixen la gent d'un lloc.

"Folk" -> del poble.
Popular -> peculiar del poble o que procedeix d'ell.
"Lore" -> ciència o saber.
Costum -> Conjunt de qualitats o inclinacions i usos que formen el caràcter distintiu d'una nació.
Tradició -> Transmissió de notícies, composicions literàries, doctrines, ritus, costums, etc, transmesa de generació en generació.

La Llei del Patrimoni Cultural Valencià en l'article 1.3 ens diu, "També formen part del patrimoni cultural valencià, en qualitat de Béns Immaterials del Patrimoni Etnològic, les creacions, coneixements, tècniques, pràctiques i usos més representatius i valuosos de les formes de vida i de la cultura tradicional valenciana.

Així mateix, formen part del dit patrimoni com béns immaterials les expressions de les tradicions del poble valencià en les seues manifestacions, musicals, artístiques, gastronòmiques o d'oci, i en especial aquelles que han sigut objecte de transmissió oral i les que mantenen i potencien l'ús del valencià".

El Ministeri de Cultura denomina Folklore al "conjunt de tradicions i costums relatius a la cultura d'un poble com ara les manifestacions artístiques, culturals, socials o del coneixement popular. D'alguna manera, estes tradicions van nàixer de manera espontània en el passat i han arribat a nosaltres, en l'actualitat, gràcies a la seua transmissió oral de generació en generació".

La UNESCO, en la "Recomanació sobre la salvaguarda de la cultura popular i tradicional", aprovada per Resolució de 15 de novembre de 1989, defineix la CULTURA TRADICIONAL I POPULAR com: "el conjunt de creacions que emanen d'una comunitat cultural fundades en la tradició, expressades per un grup o per individus i que reconegudament responen a les expectatives de la comunitat en tant que expressió de la seua identitat cultural i social; les normes i els valors es transmeten oralment, per imitació o d'altres maneres. Les seues formes comprenen, entre d’altres, la llengua, la literatura, la música, la dansa, els jocs, la mitologia, els ritus, els costums, la gastronomia, l'artesania, l'arquitectura i altres arts".

De manera que, quan ens referim a "folklore", generalment s'indueix a error, el seu significat autèntic es veu desvirtuat i es confon i limita només amb manifestacions com ara balls i música tradicionals.

Folklore és, per tant, tot el conjunt de sabers i costums pertanyents a un determinat poble, transmeses de generació en generació.

Així, doncs, i segons l'article quart del nostre estatut, "Constitueixen els fins de l'Associació, l'ensenyança i divulgació de la Dolçaina, Tabal i del folklore valencians". L'Associació Grup de Tabal i Dolçaina de la Serra Calderona, sense deixar com a referència el nostre folklore musical, i sent per a nosaltres el seu epicentre el Tabal i la Dolçaina, veu nostre FOLKLORE com tot el patrimoni cultural del nostre poble, és a dir, com tot allò que forma part de la mentalitat i idiosincràsia del poble valencià.

^ Pujar ^